Canet 6-2 Valldemia

Dissabte, dia de revalida, dia de tornar a recuperar sensacions, de recuperar el nostre joc.

Mirem a les grades i veiem els vostres pares, els vostres amics... tothom a vingut a veure a un equip que comença a donar que parlar, tothom vol veure a l´equip que juga fàcil, a l´equip que vol la pilota, que juga ofensivament, que es educat, que sap perdre i que li encanta guanyar.

Els jugadors que competirien inicialment serien:

Pueyo, Laura, Bereket, Zoubir, Villa, Angel, Arnau, Youssef, Sergio, Oriol, Ian

A la banqueta esperant una oportunitat. Miquel, Alberto, Alejandro...

tomàs  el nostre central va caure de la convocatòria degut a un proses febril d´ultima hora.

El partit va començar amb molta tensió per la nostra part, volien evitar antics errors, i fruit d´aixó i amb una jugada afortunada, una centrada d´en Youssef va acabar en el primer gol del partit ja que sense tocar-la ningú, va introduir-se mansament al fons de la porteria rival.

Oriol i Arnau amb un altre gol excel·lent van posar una avantatge còmoda al marcador, no abans de que el Valldemia retallés distancies amb una jugada de corner que no va ser ven defensada per la nostra part. 

La segona part, amb els nostres tres suplents al camp, va ser mes relaxada per la nostra part, controlant el joc molt bé, tenint una defensa molt ben posicionada, tenint un mig recuperador i un atac letal...

Oriol no es cansava de fer gols i va sumar 3 més a la seva conta particular (l´ultim de taco a passe d´un incisiu finucci)

El Valldemia marcaria un segon gol en una bona jugada per banda. 

El Canet es va capficar en marcar gols com fos, i per aixó el resultat no es va moure més, per que en comptes de jugar en equip, al final cadascú volia marcar el seu gol i per aixó l´equip no va poder augmentar la seva conta.

Gran partit, gran regal a la afició i al mister que aquesta setmana feia anys...

aixó si, solament son 3 punts més...ara a refermar la millora davant el Dosrius la setmana que bé. L´ultim classificat sí, però... no podem caure en la relaxació sino...podem patir...

El camí té moltes pedres però, si anem mica en mica agafant-las podrem fer un bonic castell al final.