Partit que es presentava com una oportunitat que ningú voliem deixar passar.
El Calella, sense perdre ni un sol punt en tota la competició, es presentava al partit, canviant d´horari, canviant de camp...
El Canet, desprès d´una gran ratxa de resultats amb un empat i una derrota unicament en els ultims 11 partits, venia a Calella disposat a posar les coses molt dificils al lider i campió de la categoria.
El partit, sota la amenaça de pluja forta, va començar prou bé per nosaltres... Una defensa forta darrera, una mitja que no deicava passar pilotes i una linea ofensiva amb claras opcions davant el guardameta del Calella, que va veure com en els primers minuts, l Oriol tenia dos ocasions que literalment el porter es trobava sota les cames per allunyar el perill.
Al minut 20, una falta llançada per l´Oriol va estavellar-se al travesany del Calella, la ocasió més clamorosa, i altre cop sense sort.
Al minut 31, sense crear gairebé perill, el Calella, mitjançant una falta lateral, amb la ajuda inestimable del camp, la sorra, el vent.... va acabar introduint la pilota en la nostra porteria, posant el 1-0 en el marcador.
La mitja part arribava i el Canet anava per darrera. Aixó si, la sensació de "PODEM", s´habia convertit en "ENS HO MEREIXEM".
A la segona part voliem sortir amb las piles posades, peró, va come´çar a ploure i amb l´aigua es van mollar les nostres ilusions.
Tres gols en 7 minuts inicials van acabar amb tota la nostra feina, amb tot el treball defensiu... El 4-0 no feia justicia però ens deixava glassats, no se si el fred, la pluja o els gols, van fer que durant una estona, el partit, transcurris sense ocasions per ninguna banda... Finalment, el Calella va marcar el cinquè i va tancar el partit definitivament.
No vem tenir sort en els moments puntuals, però ni la pluja, ni el vent, ni el fred, ni el terreeny de joc son escusa per nosaltres, tenim que continuar treballant i intentant que la derrota es torni en victoria aquesta setmana. La derrota ha sigut dura, mes del que tots pensavem però recordeu que era un partit premi, un partit amb res a perdre, un partit macu per disputar, agrait i que tothom ens tenia respecte. Vem ser fidels a les nostres ideas, vem intentar-ho, aixi doncs res a dir en aquest sentit.
Ara, el mono de feina, i a guanyar tot el que queda. Ja que amb l´empat del Cerdanyola i el St.Pol, la segona plaça encara està viva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario